Manifest

Des de la darrera ofensiva militar d’Israel contra la Franja de Gaza més de 35.000 persones palestines han estat assassinades i gairebé 1.400 persones han estat assassinades a Israel. Els atacs per part de l’Estat d’Israel a la franja de Gaza han afectat centenars de professionals sanitaris i treballadors de la UNRWA, i en els quals han mort més de 100 periodistes¹ mentre desenvolupaven la seva tasca informativa.

Degut al bloqueig d’aigua, aliments, electricitat i medicaments per part de l’estat d’Israel, la franja de Gaza està vivint una catàstrofe humanitària que no fa més que agreujar-se. Els atacs per part d’Israel dels darrers mesos han afectat i destruït serveis, subministrament i infraestructures bàsiques, arrasant amb rapidesa bona part del territori, provocant desplaçaments i l’inici d’una crisi alimentària sense precedents.

Les conseqüències i el nombre de víctimes d’aquesta ofensiva són excepcionals: en només les 3 primeres setmanes ja havien mort més nens i nenes que en tots els conflictes armats arreu del món durant un any². Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides, en els darrers 6 mesos d’ofensiva militar a Gaza ha mort 3 cops més població civil que en 2 anys de guerra a Ucraïna³.

Tal com constata lafede.cat —la xarxa catalana d’organitzacions per la justícia global, la pau i els drets humans—, es fa necessari analitzar el context i les causes que han portat a la situació actual, en què l’Estat d’Israel ha imposat un sistema colonial i militar d’opressió i violència generalitzada contra el poble palestí els últims 75 anys⁴. Aquest sistema ha inclòs la construcció d’assentaments israelians a la Cisjordània ocupada, la construcció del mur de separació, assassinats sumaris, detencions administratives, i el bloqueig de la Franja de Gaza des de fa 16 anys, entre d’altres.

Després de la demanda de Sud-Àfrica, Israel està sent investigat per la Cort Internacional de Justícia per genocidi contra el poble palestí. Recordem que sota la “convenció per la prevenció i la sanció del delicte de genocidi” tots els estats firmants tenen l’obligació de prevenir i castigar el delicte de genocidi.⁵ 

L’ocupació militar i les violacions sistemàtiques de drets humans han estat denunciades per organitzacions de referència internacionals com Human Rights Watch⁶ i Amnistia Internacional⁷, que han definit la situació com l’equivalent a un delicte d’apartheid i de persecució contra el poble palestí. 

Aquestes organitzacions també han demanat⁸ aturar el comerç d’armes que realitza l’estat espanyol amb Israel⁹ i la necessitat de major transparència i control¹⁰, en compliment de la Llei de Comerç d’Armes. En aquest àmbit, la campanya unitària “Fi al Comerç d’Armes amb Israel”¹¹ ha aplegat quasi 400 entitats exigint aturar el comerç d’armes per part del govern espanyol.

L’Organització de les Nacions Unides ha denunciat, mitjançant diferents resolucions¹², l’incompliment del dret internacional i greus violacions de drets humans per part de l’Estat d’Israel i ha determinat en repetides ocasions que els territoris de la franja de Gaza i Cisjordània són territoris ocupats il·legalment i que Palestina té dret a l’autodeterminació. Així mateix, també ha condemnat la construcció i expansió d’assentaments, el trasllat de colons israelians, la confiscació de terres, demolició d’habitatges, desplaçaments de civils palestins i explotació de recursos naturals, entre d’altres.

També el Parlament de Catalunya ha aprovat¹³ reconèixer que el sistema que aplica l’Estat d’Israel als territoris ocupats és contrari al dret internacional i que, d’acord amb l’article 7.2.h de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es pot considerar un crim d’apartheid.

Des de la societat civil catalana fa anys que es demana una pau realment justa i basada en els drets humans i diverses entitats catalanes col·laboren amb organitzacions de la societat civil palestina i israeliana que denuncien vulneracions de drets humans i treballen per la pau a la regió.

A més, cal destacar que alguns projectes de cooperació i solidaritat internacional a Palestina per part d’entitats catalanes, finançats per la Generalitat de Catalunya¹⁴ o l’Ajuntament de Barcelona¹⁵ entre d’altres, s’han fet en col·laboració amb cooperatives palestines o han tingut per objectiu enfortir la creació i enfortiment de cooperatives, com una via de millora de les condicions socioeconòmiques i la defensa de drets de la població palestina. En el marc d’aquests projectes, fins i tot algunes cooperatives catalanes han tingut relació amb cooperatives palestines, especialment del sector agrari^{16 17}.

Pel que fa al cooperativisme palestí, la Unió General de Cooperatives a Palestina, amb seu a Ramallah, ha denunciat la greu situació que es viu a Gaza i com ha afectat les cooperatives existents, especialment cooperatives d’habitatges. La franja de Gaza acollia 155 cooperatives d’habitatge, amb més de 16.000 famílies, i molts d’aquests edificis han estat enderrocats per l’exèrcit d’Israel. A dia d’avui no es coneix amb exactitud l’abast dels atacs en les cooperatives d’habitatges ni el nombre de morts i ferits¹⁸.

El cooperativisme té la solidaritat com un dels seus valors i entre els seus principis cooperatius¹⁹ la cooperació entre les cooperatives (6è principi) així com l’interès per la comunitat (7è principi), amb un compromís clar per justícia social i la pau²⁰.

Per tot això, cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària catalanes de diferents sectors:

• Reconeixem que el règim d’ocupació i apartheid que practica l’Estat d’Israel són les causes estructurals del conflicte, i rebutgem el genocidi que s’està cometent contra el poble palestí.
• Expressem la solidaritat amb totes les víctimes civils del conflicte, ens oposem a actituds antisemites i islamòfobes, donem suport als actors d’Israel i Palestina que treballen per la pau i la convivència, i apostem pel diàleg, la defensa dels drets humans i el compliment de les resolucions de l’Organització per a les Nacions Unides.
• Ens sumem a les reclamacions de diferents organitzacions socials catalanes i internacionals i demanem:
  • Un alto el foc imminent i permanent per part de l’estat d’Israel tant a Gaza com a Cisjordània, i que permeti urgentment l’arribada de serveis bàsics i d’assistència humanitària a la franja de Gaza, així com totes aquelles mesures per aturar el genocidi a Gaza.
  • Que l’estat espanyol posi fi al comerç d’armes i tecnologia militar amb Israel i, en general, amb tots els països en conflicte o que vulneren greument els drets humans, tal com estableix l’actual marc jurídic.
  • Que l’estat espanyol se sumi a la demanda de Sud-àfrica a la Cort Internacional de Justícia.
  • La protecció de la població civil i l’alliberament de totes les persones segrestades o empresonades per motius polítics, inclosos els milers d’arrestos administratius i preses polítiques palestines així com totes les persones israelianes segrestades.
  • La fi de l’ocupació i del conjunt de polítiques i pràctiques contràries als drets humans i al dret internacional dutes a terme per part de l’Estat d’Israel al territori palestí ocupat.
  • L’augment de l’ajut humanitari a Gaza per part de les administracions catalanes i, en general, un enfortiment del pressupost i les polítiques públiques en l’àmbit de l’ajut humanitari, la justícia global i els drets humans.
  • Una revisió de les polítiques per part de les administracions públiques, per no col·laborar directament o indirecta amb les vulneracions de drets humans de l’Estat d’Israel contra el poble palestí en general, avançar cap a la coherència de polítiques per al desenvolupament.
  • La implicació de la comunitat internacional i la societat civil organitzada en evitar un genocidi a Palestina i per una resolució justa, pacífica i democràtica del conflicte entre Israel i Palestina basada en els drets humans i en el respecte al dret internacional.

• Ens comprometem a:
  • Difondre aquesta iniciativa externament i entre la nostra base social.
  • Visibilitzar l’impacte de les vulneracions sistemàtiques de drets humans en la societat civil i el teixit cooperatiu i de l’economia solidària de Palestina i en altres territoris en conflicte.
  • Revisar les polítiques de compra i inversió pròpies, per tal de no col·laborar directament o indirecta amb les vulneracions de drets humans de l’Estat d’Israel contra el poble palestí i, en general, en territoris ocupats o amb actors que vulneren els drets humans
  • Constituir un fons econòmic a partir d’aportacions voluntàries del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives o d’altres tipus de donacions per part de les cooperatives i entitats de l’ESS que ho acordin. Aquest fons estarà destinat a donar suport al cooperativisme i a iniciatives de l’economia popular a Palestina i a la comunitat palestina de Catalunya.
  • Difondre aquelles iniciatives de la societat civil organitzada orientades a promoure la pau i la justícia global, així com a garantir el respecte als drets humans i el dret internacional per part de governs i empreses.
  • Fomentar el compromís i el treball per la pau i els drets humans per part de les cooperatives catalanes, les altres entitats de l’economia social i solidària i les organitzacions que les representen.